Per sempre?

“Adéu amic.”

Aquelles van ser les últimes paraules que la petita maga em va dir abans de marxar per sempre. Després de setze anys al seu costat va vindre a ma casa a anunciar-me la seua partida a l'escola de màgia, però no van caldre paraules. Quan aquesta va entrar amb el cabell arreplegat amb una trena i el vestit de l'escola de màgia, una llàgrima va aparèixer als meus ulls i va caure per la meua galta fins arribar al penjoll que aquesta m'havia regalat anys enrere. Sabia perfectament que allò era un acomiadament, ens vam abraçar fortament i va marxar. Petrificat la vaig veure allunyar-se i em vaig fer la petita promesa de tornar a veure-la.

Mesos més tard em van dir que no es pot visitar a les magues, que mai més anava a tornar i que m'havia d'oblidar d'ella. Vaig guardar el penjoll a un calaix i vaig continuar la meua vida tal i com em van dir, com si aquesta mai hagués existit. Així va ser fins que vaig rebre una carta que venia de Mathilanss, la terra de les bruixes. Aquest tipus de cartes no arriben per correu, simplement apareixen al teu costat i quan aquesta va arribar el meu esglai va ser tan gran que vaig caure a terra. La carta va volar fins la meua mà i es va obrir suaument deixant-me llegir el seu contingut.


                                      “Vlies necessite la teua ajuda, es urgent. R.A”


Era d'ella, estava clar, era la seua lletra i les seues inicials. Però a mi m'havien dit que estava prohibit enviar cartes a les magues i també que aquestes ens les enviaren a nosaltres. De sobte la carta va desaparèixer deixant un penjoll on aquesta es trobava. Era el meu penjoll, el que m'havia regalat ella, però darrere hi havia escrit unes paraules. Em vaig quedar mirant-les durant uns segons fins que em vaig alçar, vaig agafar les meues coses i em vaig disposar a fer tot el necessari per a trobar-la.



Si t'agrada i vols veure com continúa deixa un comentari